Portacamins de l’alegria (himne i llegenda)

La Portacamins de l’alegria és una llúdriga diferent i increïble que protegeix els habitants de la ciutat de Salt, dóna electricitat a les cases que ho necessiten, espanta els malcriats i malcarats i atrau les bones persones d’arreu del món.

Si vius o vols venir a Salt has de saber que, fa molt i molt de temps, una nit de llamps i trons, va néixer una llúdriga, no una llúdriga com les altres, una d’especial. Tot això va succeir a la riba del Ter, un lloc humit, verd i a la vegada un espai acollidor i natural. Aquesta llúdriga anomenada Portacamins de l’alegria (i després veurem el perquè es diu així), durant els primers anys de vida va viure com una llúdriga qualsevol fins que un bon dia va descobrir que no n’era una de normal, sinó una amb uns grans superpoders.

Un bon dia, passejant pels itineraris segurs de la vila (que eren els camins on més tranquil·la s’hi sentia i caminava) va veure una llar que no tenia llum. Des de la finestra es podia veure aquesta situació, una situació trista perquè allà dins hi vivia una família amb pocs recursos que no podien permetre’s pagar l’electricitat. Llavors, la Portacamins de l’alegria va desitjar amb totes les seves forces que aquella família pogués viure amb més recursos i llum a casa seva. A causa d’aquella tristesa, va començar a moure les ales amb molta energia i d’aquestes van sorgir els primers rajos d’electricitat. Des d’aquell moment, aquella família va tenir llum i la Portacamins va descobrir que tenia poders, sentint-se contenta i esperançada de poder ajudar a molta més gent.

Cada vegada que ajudava a una família, com que se sentia orgullosa de fer-ho, aquesta felicitat li generava una gana exagerada que només podia treure’s menjant-se un bon grapat de kebaps i gelats. Sovint, les famílies coneixedores d’això, com a gest d’agraïment li oferien aquest àpat cada vegada que la llúdriga les ajudava. I així, de mica en mica, aquesta bèstia va anar fent-se popular entre els habitants del poble.

Les veus més sàvies expliquen que pels camins més segurs de Salt, aquesta bèstia es va trobar un lladre que pretenia robar dins d’una gelateria. Enfadada pel mal comportament d’aquest, la llúdriga es va apropar a ell i sense dir res, el lladre horroritzat per la cara de la Portacamins, va decidir fugir de Salt per no tornar mai més. El més curiós de tot això és que la llúdriga a partir d’aquell moment es va adonar que la seva cara, peculiar i especial, depenent de la persona que la mirava podia causar horror o, al contrari, una total alegria i confiança. Amb el temps també es va adonar que transmetia por a les persones malvades, irrespectuoses i maleducades, mentre que als habitants de cor noble, educats i respectuosos, els transmetia alegria i seguretat.

Així doncs, a partir d’aquell moment neix la llegenda de la Portacamins de l’alegria, una electrobèstia amant de les lludriçades (abraçades), del respecte, de la diversitat, de la pau, de la justícia i protectora de tot Salt i, especialment, dels més petits. Neix, també, la llegenda d’una llúdriga diferent i increïble, que sobrevola la ciutat per vigilar-la, dóna electricitat a les cases que ho necessiten, espanta els malcriats i malcarats i atrau les bones persones del poble i de diferents parts del món.

Els savis i avis de Salt expliquen que aquest poble ha deixat de ser-ne un de qualsevol per convertir-se en un d’especial. Des d’aquell moment Salt acull a totes les famílies del món perquè en aquesta vila s’hi senten estimats, contents, segurs i protegits per la Portacamins de l’alegria .

PORTACAMINS DE L’ALEGRIA

Lletra i música d’Enric Canosa Cantalozella “Rikus”

Una nit va caure un llamp

a la població de Salt

prop de les ribes del Ter

una bèstia es va engendrar

amb un cap de colors

i unes ales per volar

un cos ben llarg i prim

i unes cames per volar

Cada nit vigilava la ciutat

protegia els nens petits, perseguia els més malvats

i cada nit s’endrapava 1000 kebaps

i sortia a passejar i amb tothom volia parlar…

Portacamins de l’alegria anhela llibertat

Portacamins de l’alegria la pau i l’amistat

Portacamins de l’alegria reparteix felicitat

Portacamins de l’alegria es diversitat

Movent ben fort les ales

generava escalfor

per la gent necessitada

de tota la població

amb la seva cara

peculiar i especial

feia por a la gent bandarra

i alegria a la gent com cal.

Organitza:

Impulsa:

Promou:

Amb el finançament de:

Col·laboren:

Participen: