Templariola: orgull de barri (llegenda, himne i partitura)

La Templariola és una bèstia màgica que utilitza els seus poders per fomentar la solidaritat i l’ajuda mútua entre els veïns i les veïnes del barri de La Mariola.

L’àvia sempre m’explicava que el nom, Mariola, me’l van posar en honor al barri que tan i tan bé els va acollir quan hi van arribar. Eren altres temps… foscos, freds, tristos, molt tristos… la postguerra anava carregada d’històries dramàtiques, de gent que havia de fugir de casa seva per buscar noves oportunitats. No va ser fàcil… L’àvia va fer cap, sense gairebé ni saber com, a Lleida. Als afores, al peu del Turó de Gardeny, sota la guàrdia constant del castell dels Templers a l’oest de la ciutat. Allí només hi havia unes quantes torres apartades de tot. La gent que hi habitava també estava castigada per la crueltat de l’època, però tot i així, es van mostrar acollidors amb les onades de gent que venien del sud a començar de nou la vida. L’àvia sempre deia amb els ulls amarats d’enyorança:

– Jo hi vaig arribar carregada amb quatre fills i molta pena. I mira, aquí estem la mar de bé!…aix…eren altres temps!!!

Un dia, a l’insti, a classe d’història, el record de l’àvia se’m va clavar directament al cor. La professora ens parlava de la Guerra Civil, de la dura postguerra i dels orígens del barri, dels esforços i la humanitat de la gent, que s’ajudaven els uns als altres. Amb el temps van construir cases, feien jardins i places, s’agrupaven en associacions perquè la canalla pogués anar a estudi, fins i tot, van fer el camp de futbol a pic i pala!

No semblava pas que parlés del mateix barri… sols calia mirar per la finestra. El barri es veia brut, la gent caminava sense treure els ulls de la pantalla del mòbil i qui no mirava al mòbil desconfiava de qui passava pel seu costat. El barri era ple de gent vinguda d’altres contrades. Sovint s’hi veien baralles i, per descomptat, la solidaritat no era el plat principal del dia.

Estava trista i ho vaig comentar amb en Ramon Berenguer, just abans d’entrar a Tecno. A ell també li havia passat, no li semblava el mateix barri. A classe de Tecno, ens van proposar un nou projecte: idearíem un videojoc i el podíem fer del tema que volguéssim! No ho vam dubtar! Crearíem una bèstia amb superpoders que ajudaria el barri a reviure aquella solidaritat del temps passat. No sols hauria de fer que la gent s’ajudés, es respectés, sinó que també fes entendre la importància de mantenir un entorn net, la importància de reduir, reciclar i reutilitzar… Buff !, una feina digna d’alguna màgia imaginària lluny de qualsevol realitat.

Emocionats amb el projecte, vam demanar al director quedar-nos a la tarda per poder treballar amb els ordinadors. A l’hora de l’esplai també vam demanar als monitors temps per treballar el projecte. Ara, ja n´havíem decidit el nom: TEMPLARIOLA. Així es diria la bèstia; el nom tenia força, caràcter i valentia. Es faria respectar segur! Van ser quinze dies intensos, no veiem altra cosa que la Templariola recollint excrements de gos del carrer, aturant baralles, cuidant els espais comuns, ajudant la gent que ho necessités o fent amb un gran toc màgic que la gent a poc a poc reaccionés i comencés a actuar de manera més solidària amb els veïns i les veïnes del seu entorn!

La nit abans de lliurar el projecte, vam estar treballant fins tard a casa d’en Ramon B. Que si treballar la igualtat valia tants punts, un carrer sense caques tants altres, l’amabilitat, la solidaritat, el respecte, reciclar,,,, L’esgotament ens va engolir. Adormits davant de l’ordinador, la nit es va acabar i gairebé fem tard a classe!!!!!!!!!!

Amb cara de no haver descansat i amb la por que no ens deixessin presentar aquell treball al qual tantes hores hi havíem dedicat, vam córrer cap a l’insti!

L’ambient era estrany, ningú feia mala cara, els carrers es veien nets, dos veïns que sempre es cridaven parlaven tranquil·lament…. Eren els efectes de la son… ens vam mirar sorpresos per la situació i de sobte vam sentir dos crits d’àliga i el so d’unes grans ales… Què els passava? Es respirava l’esprit de la Templariola?

Amb els ulls oberts de bat a bat i el cor a punt de sortir-nos per la boca vam fer una presentació fantàstica! La TEMPLARIOLA, no sols havia convençut alumnes i professors, sinó que la seva màgia s’havia estès per tot el barri!

No sabem ben bé com, ni en quin moment va passar, però a poc a poc tot va començar a canviar.

Des d’aquell dia em sento orgullosa del nom que em va posar l’àvia i, el Ramon B., que no vol ser menys, es passeja orgullós explicant l’origen templer del seu!

És des d’aleshores que per les festes de la Mariola, amb l’empenta i la solidaritat de la gent, la Templariola surt a ballar al ritme dels tabalers per totes les places i carrers. Recordant, si cal, tot allò que la va fer néixer i amb la voluntat de créixer en un barri solidari, alegre i ple de bona gent humil i treballadora!

Organitza:

Impulsa:

Promou:

Amb el finançament de:

Col·laboren:

Participen: